Aquest va ser el títol de la meua conferència a l’Institut d’Estudis Catalans, aquest passat dijous, convidat per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, en el marc de la I Jornada d’estudis Víctor Ferro Pomà -en homenatge a un dels grans autors d’aquest país en l’estudi del nostre dret i les nostres Institucions-.

En la ponència vaig fer un recorregut per l’evolució del nostre dret propi local i la nostra tradició d’autogovern en aquesta temàtica, posant especial èmfasi també en els períodes -no pocs- en que les nostres llibertats i els nostres drets han estat abolits. Sempre però -sempre-, hem persistit al llarg dels segles, i justament en el dret hem fonamentat les nostres aspiracions com a poble. I en això, i en aquest tema tant rellevant, vaig fonamentar la segona part de la intervenció. Només des de la tenacitat, la persistència, el coratge, el talent, i defugint l’autolimitació, aquest poble podrà continuar avançant en els difícils anys que ens venen. Des d’aquest extrem, i sempre inspirat pel període brillant de la Mancomunitat de Catalunya i el seu insigne president Prat de la Riba, vaig apuntar pautes de present i de futur del nostre model de governs locals, des de la planta, el règim jurídic i el finançament local.

En els propers mesos la ponència serà publicada en el llibre que aplegarà tots els textos de la jornada, serà aquella una bona ocasió per continuar reflexionant-hi.