El dret a l’Habitatge i l’equilibri territorial de Catalunya

https://www.ara.cat/dossier/Llogaters-ofegats-abocats-mudanca-permanent_0_1993000725.html

Reportatge molt interessant que reflexa una realitat ben actual. Alhora una paradoxa en tota la seua essència, que nessita posar-hi mesures imminents. Els preus de l’habitatge de lloguer -els de compra ni en parlem- són prohibitius a tota la ciutat de Barcelona però també es va extenent a l’Àrea Metropolitana. Estudis recents fets per l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea i la Diputació, xifren en més de la meitat del salari mitjà el que es dedica per a poder pagar l’habitatge, però en molts casos és molt, però molt més, superior. Per contra escassetat, i no sempre aprofitament lògic, del sòl no ho posa fàcil.
Més de tres quartes parts de la població del país resideix allà, i cada dia accedir a la ciutat, respirar l’aire de la contaminació derivat de la mobilitat, redimensionar els serveis públics…és pitjor. Per contra, a la Catalunya interior i als extrems del país, al nord i al sud, la població s’envelleix accelaredament, i els territoris es van despoblant. Equilibrar Catalunya és sens dubte un dels reptes més important que tenim aquests propers anys. A aquest tema hi vaig dedicar el meu llibre “L’Organització territorial i el règim jurídic dels governs locals de Catalunya”, i és un dels principals eixos del meu capteniment professional diari. Des de la mobilitat interna, la sostenibilitat econòmica i territorial, l’articulació en xarxes del país, la connectivitat…farem una Catalunya del segle XXI, del contrari dissortadament estem més a prop del seglxe XIX. I algunes d’aquestes coses -altres és evident que si-, res tenen a veure ni amb el marc polític ni jurídic, ni alguns fins i tot econòmic. Cal talent, sentit de país i coratge per anar endavant malgrat les adversitats. Cal proposar-nos construir el país més enllà del cartó pedra i aixecar paret de bona veritat. Cal, ni més ni menys, que fer allò que va fer Prat de la Riba fa cent anys però en vistes ara al segle XXI.