Aquests dies he rebut en tristesa la notícia del traspàs del Prof. Dr. Martí Bassols Coma, catedràtic de dret administratiu, lletrat de las Cortes Generales, president de la Asociación Española de Derecho Urbanístico, i advocat, entre molts altres mèrits curriculars. En els darrers anys havíem mantingut contacte molt sovintejat.

Després d’haver-lo llegit molt, vaig tenir la sort de coneixe’l en un congrès a Sevilla l’any 2013 relatiu a la reforma local del govern del PP, on vàrem compartir taula (la fotografia adjunta il·lustra el moment, on a més vaig tenir el gran privilegi també de compartir taula amb el Dr. Francisco López Menudo, presidente de la Asociación Española de Profesores de Derecho Administrativo). Després dinarem plegats i m’explicà una part de la seva vida personal. Nascut a Olot i fill de secretari d’Ajuntament, anà a Madrid a preparar opisicions a aquest cos per indicació del seu pare, però finalment optà per la carrera universitària. Allà va crear la seva família i va desenvolupar la seva carrera professional posterior.

Recordo moltes hores  de converses en aquests darrers anys, i conservo molts correus i escrits seus envers el dret local. Parlàvem molt sovint de la Mancomunitat de Catalunya, de les seves vivències a Universitat de Barcelona amb dos professors ben il·lustres que havia tingut, el Dr. Josep Maria Pi i Sunyer i el Dr. Manuel Ballbé Prunés. Me n’explicava anecdòtes sempre. Vaig aprendre molt escoltant-lo.

L’any 2013 com a Director del Consejo Asesor Editorial de la Fundación Democracia y Gobierno Local li vaig demanar si podia fer una investigació a l’entorn de la tramitació parlamentària d’un dels debats més interessats en clau local del darrer segle a les Corts espanyoles, el de les mancomunitats provincials, però a la fi el de la única que es va crear, la Mancomunitat de catalunya. Ell com a lletrat que havia estat en la seva vida professional ho coneixia com pocs, i així va aparèixer el llibre “Las mancomunidades provinciales entre la descentralización y el regionalismo. La Mancomunidad catalana (1914-1925)”, on hi ha publicat un breu escrit meu inicial de presentació que ell mateix em va demanar. D’aquest llibre el polític i escriptor Ignasi Riera en va publicar un molt interessant article a El Punt-Avui del dia 11 de juny de 2015 amb el títol Jocs de sigles, i que es pot trobar en obert a la xarxa.

Un parell de cops almenys recordo visitar la Bibilioteca de l’Instituto Nacional de Administración Pública -INAP- al carrer Atocha de Madrid, i trobar-me’l allà sol estudiant. Va dedicar la vida al dret administratiu, fins als darrers temps.

Per tot el que ha representat, a més de per la sort d’haver-lo pogut tractar i haver-hi compartit alguns moments, jornades, conferències i reflexions jurídiques (recordo també el goig que la li va fer quan el vàrem convidar a fer la conferència inaugural al Parlament de Catalunya d’unes jornades relatives  a la LRSAL al 2014, organitzades per la Diputació de Barcelona i que vaig coordinar, i que el mateix Parlament va publicar un any després sota el títol “Els governs locals de Catalunya davant la reforma del règim local espanyol”, o la il·lusió que em va fer al seu dia rebre’n unes precioses notes seves extenses sobre el meu llibre “L’organització territorial i el règim jurídic dels governs locals de Catalunya”, que algun dia publicaré en aquest mateix bloc), són uns dies tristos.

Que el seu llegat i la seva extensa obra que ens deixa ens ajudin a continuar treballant per uns governs locals i per un dret públic moder i innovador, com el que ell sempre va desitjar. Descanseu en pau Prof. Dr. Bassols.