La crisi de preu dels cítrics i el futur de la pagesia
Us deixo la transcripció de l’article que acabo de publicat al setmanari Ebre, sota el títol “El preu dels cítrics i el futur de la pagesia”, espero que sigue del vostre interès.
“En una divertida vinyeta, sinó fos pel punyent fons que traspua, apareixia aquests darrers dies a les xarxes socials un exercici d’humor gràfic, signat per Quique. S’hi veu un mestre d’escola ensenyant matemàtiques als seus joves alumnes que han de respondre a l’operació aritmètica que apareix a la pissarra de la classe: “Si de cada 10 clementines n’hem venut 6, quantes clementines hem perdut?” Davant la fàcil solució, el primer de tots respon amb una claredat i immediatesa pròpia d’un noi ben espavilat de poble: “Als preus que les paguen totes”. Difícilment es pot explicar d’una forma més explicita una realitat tant crua.
Aquest any la crisi de preus de la mandarina està tocant fons. I ara arriba la taronja, i res no fa preveure que vaja molt millor la cosa. Tot i això se n’ha parlat poc. Gairebé gens. Una mica de soroll al centre i nord de Castelló, i gairebé res al sud de Catalunya. Tampoc a nivell institucional, més enllà d’algun testimoniatge menor, n’ha transcendit cap preocupació. Cap declaració, cap reunió d’urgència o missatge institucional ferm, a la zona catalana. Aquí si que es contraposa amb la preocupació, veure’m els resultats, mostrada per la Generalitat valenciana al seu més alt nivell polític i operatiu.
Assistim amb estupefacció a una difícil realitat que costa d’entendre i molt menys de comprendre. La realitat de la pagesia és des de sempre difícil de viabilitzar-la econòmicament, i els mecanismes de funcionament d’un món global d’entrada no fan més que aguditzar la manca d’un sosteniment mínim més estructural. Però detràs d’aquesta constatació hi ha algunes evidències xocants. Algunes d’elles es feien evidents en el recent reportatge que la televisió pública de Catalunya emetia aquests dies al programa 30 Minuts, sota el títol: “D’on ve el que mengem”. Així es constata que només un percentatge molt baix dels productes que es consumeixen a Catalunya, malgrat publicitats i màrquetings mil, són produïts a casa nostra. Més greu encara, a Catalunya molts productes s’han deixat de produir, o es produeixen amb quantitats molt baixes, perquè resulta molt difícil llur distribució fins al consumidor amb preus raonables. Sobta veure com els pagesos d’Orís a l’Osona, o els de Prades al Baix Camp, tenen dificultats mil per viabilitzar la patata que produeixen que és bona com cap, mentre que cada dia ens mengem majoritàriament les patates franceses. Hi exactament el mateix en aquests darrers anys s’ha pogut predicar respecte l’avellana, l’arròs, l’oliva i/o d’altres productes d’aquí que la nostra pagesia sempre havia produït.
Significatiu és el cas dels nostres cítrics. Produïm la millor mandarina i taronja i l’enviem per tot el món, però aquí en canvi la que trobes a través de les cadenes de distribució, i arriben per tant al consumidor català, és la sud-africana. Difícil de creure, sinó fos perquè és cert. L’explicació d’aquesta situació és diversa, i va molt més enllà fins i tot dels acords comercials i de desenvolupament territorial entre Europa i aquests països, però en tenen un impacte ben particular. Com també el tenen algunes característiques seculars del sector com la estacionalització, la poca diversificació, i l’excés aparent de producció. En tot això i podem estar d’acord, però la realitat és ben dura. Tant que fa que no sigui sostenible ni viable viure de la terra. I sinó és sostenible viure de la terra, a mig termini hi haurà un efecte més greu encara, i és que els fills d’aquests esforçats pagesos no podran viure tampoc a la terra, aguditzant el desequilibri territorial i l’envelliment poblacional de determinades comarques. Tant evident que costa d’entendre com no s’hi actua més decididament.
En un món on la cultura i l’accés a l’ensenyament sortosament està universalitzat, difícil és que amb aquest context hi hagi vocacions d’entre els més joves per continuar mantenint l’ofici i les explotacions familiars. El resultat: més terres abandonades, i més concentracions de les produccions finals en més poques mans, mans que aspiren a ser ara ja gairebé exclusives en pocs anys per dominar encara més directament el mercat.
No és fàcil trobar-hi solució, i menys a curt termini. Però el que si és fàcil és posar-ho de forma permanent a l’agenda social, cultural, cívica i política del país. Fer que se’n parle en definitiva, perquè només si se’n parla i es coneix s’estarà més a prop de la solució. Que es conegue la realitat que aquest any mentre els cítrics als centres comercials més concorreguts de Catalunya els preus passaran l’euro el quilo, i els nostres infants menjaran majoritàriament clementines africanes -que hauran circulat milers i milers de quilometres i que lògicament tots aquests costos a sumar-hi han de revertir minorant la qualitat, els tractaments aplicats en producció, etc.-, a pocs centenars de quilometres els pagesos catalans hauran percebut quantitats que no arribaran a les 20 pessetes el quilo en molts casos. Si, pessetes, perquè la cosa està tant fotuda que fins i tot encara es parla en pessetes quant als ingressos es refereix però en euros pel que fa a les despeses. On està el diferencial des de l’origen fins al destí? És justament aquí on cal incidir, perquè hi hagi un mínim al llarg de tota la cadena que face viable el sistema, perquè sinó la cadena es trencarà per a tots. És il·lús pensar, i d’ignorància cofoia de poca vista, que es pot anar tirant si vens els productes als mateixos preus que fa 40 anys però en canvi els tractaments s’han multiplicat periòdicament. El resultat a curt termini de no fer res, és clar. I la conseqüència no va només de resultat econòmics, va de seguretat i qualitat alimentària. Va de consumir allò que fem a casa, va d’estimar el territori i el país, i de valorar-lo, va de salut, i va de menjar, i ja ho deien els savis avantpassats nostres: amb les coses de menjar no s’hi juga”.
Benvolgut Sr. Xavier Forcadell.
En primer lloc el vull felicitar per l’interessant article publicat al setmanari L’Ebre el passat 18 de gener a favor dels pagesos de les Terres de l’Ebre. Casualment a la pàgina següent hi ha un comunicat més senzill fet per la plataforma ACUDIM. . . A AJUDAR-TE, que dirigeixo personalment. Un pla integral de 4 serveis bàsics, tots ells gratuïts, dirigit a la gent gran que viu sola i amb el qual pretenc aconseguir 4 objectius: canalitzar la producció dels nostres pagesos cap a un mercat interior poderós; donar a milers de famílies productes de qualitat al millor preu; reduir l’atur i garantir als nostres pensionistes una jubilació digna. I tot això ho aconseguirem mitjançant unes fórmules que les poso al seu coneixement i a la seva disposició.
Com Vostè, jo també sóc un amant de la prestigiosa dieta mediterrània, declarada per la UNESCO bé immaterial de la humanitat i zona reconeguda com a reserva de la biosfera.
Malauradament, la nostra dieta mediterrània s’està morint: té enemics molt poderosos. Just aquesta setmana acaba de sofrir un atac frontal que vol acabar amb la nostra mandarina i li seguirà la taronja, l’arròs, el vi, l’oli, fruites i verdures si no aconseguim aturar-los.
Li seré franc, i m’agradaria equivocar-me, ens trobem davant el preludi d’una mort anunciada i és la desaparició de la nostra dieta mediterrània i els arguments salten a la vista, tots sabem que els fons d’inversió voltors estan duent a terme la compra i explotació de grans extensions de finques al Marroc, Algèria, Tunísia, Turquia, Israel i part de Sud-àfrica i el seu destí no és altre que Europa, però abans necessiten sí o sí eliminar als nostres pagesos.
Com?
El procés consta de cinc fases:
La primera fase la dediquen a comprar grans extensions de terreny principalment a Àfrica on es fan plantacions immenses de mandariners amb els quals volen inundar el mercat europeu, seguirà la taronja i resta de productes que formen la Dieta Mediterrània, es qüestió de temps.
La segona fase consisteix en rebentar el mercat nacional oferint, avui mandarines, demà taronges, desprès oli, vi, etc., tot a molt baix preu, tal i com ho hem pogut veure aquests dies.
La tercera fase consisteix en ofegar als pagesos, ningú vol les nostres mandarines i el que és pitjor, molts pagesos ni tan sols poden pagar la mà d’obra per collir les mandarines de l’arbre.
Quarta fase, és la destrucció dels camps, és a dir, si als arbres no els culls els fruits, a l’any següent ja els pots tallar i vendre la llenya, aquells arbres són morts, han deixat de produir.
Cinquena fase, provocar el final dels nostres pagesos i un cop eliminats, els fons voltors ja tenen el camí lliure per pujar el preu dels fruits quant vulguin i com vulguin per a compensar els costos de transformació de la primera fase i les pèrdues suportades en la segona fase.
Sisena fase, és el premi final, els fons d’inversió voltors compren tots els camps abandonats a preu de saldo per a tornar-los a replantar i crear una nova marca, es parla de “Productes del Mediterrani”. A continuació vindrà la UNESCO i la proclamarà Bé Immaterial de la Humanitat.
Té solucions el problema?
Tal com diu Vostè la situació està molt complicada, hi ha pel mig molts interessos. L’atac ha estat brutal i tant els pagesos com els consumidors, tots dos, més tard o més d’hora han estat o estaran víctimes dels fons d’inversió voltors i tindran dues alternatives: vendre la casa i anar a lloguer o seguir lluitant pel futur dels nostres camps i la nostra dieta Mediterrània. Però ja li avenço, això tant sols acaba de començar, a continuació tocarà el torn a la resta de sectors.
Ha arribat l’hora de fer un front comú, ha arribat l’hora d’ajudar als nostres pagesos dient-los clarament que no estan sols, que tots li hem vist les orelles al llop i que a partir d’ara tindran el suport de tots els estaments públics i privats de la zona i de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, partits polítics, entitats bancàries, també dels sectors productius com el moble, ceràmica, pell, tèxtil, calçat i petita i mitjana empresa, tots ens comprometem a consumir productes del temps i de la zona. Una altra cosa voldrà dir la mort de la pagesia, el sector que genera el 60 % de les exportacions del país i que representa el segon PIB del país després del turisme i si mor la pagesia, amb ella moriran els nostres pobles.
Per guanyar als fons d’inversió voltors s’han de donar quatre condicions: la primera és la unió dels pagesos que han decidit seguir lluitant; la segona és mantenir la qualitat dels productes dieta mediterrània; la tercera és tenir una cartera interior de milions de clients que volen una alimentació sana basada en el consum de productes dieta mediterrània oferts a un preu just i la quarta és el recolzament dels Governs d’Espanya, de Catalunya, Valencia, Múrcia i Andalusia.
La meva proposta es crear un responsable per municipi, la seva funció serà la de protegir als pagesos, jubilats, aturats i famílies del seu entorn i l’ajudarem a buscar subvencions i a posar en marxa un programa de polítiques actives d’ocupació que la plataforma ACUDIM A AJUDAR-TE ja té dissenyades per cada municipi i que poso al seu coneixement i a la seva disposició.
Sr. Roig, vostè ha donat en el clau quan diu al seu escrit: “no és fàcil trobar-hi solució i menys a curt termini; el que sí que és fàcil és posar-ho de forma permanent a l’agenda social, cultural, cívica i política del país. Fer que se’n parli en definitiva, perquè només si se’n parla i és coneix el problema s’estarà més a prop de la solució.
Tots dos coincidim amb quin és el camí a seguir, així que li agrairia que m’ajudés a fer córrer aquesta carta tant com pugui i que tothom en parli del risc que suposa apostar pels fons d’inversió buitres i pensi que si avui toca la mandarina, demà li tocarà a la resta de productes.
Però, és cert, tenim un problema: no li podem demanar al pagès que faci un esforç econòmic quan s’ha quedat amb la pell i els ossos i hem de buscar alternatives que la plataforma ja té.
Jo he tingut el privilegi de treballar 43 anys a “La Caixa” repartit entre la Conca de Barberà, les Terres de l’Ebre, Priorat i Costa Azahar com a cap de risc i he vist com les dos fàbriques que tenia la meva família, una de mobles i una altra de ceràmica, tancaven portes sense rebre cap suport per part del Govern.
Això m’ha permès veure i viure la crisi de molt a prop, tant és així que un cop jubilat he decidit dedicar el temps del que disposo a ajudar als pagesos a sortir-ne de la crisi, a través de la creació de 10 plataformes TRADE CENTER i 10 plataformes més anomenades SAFE TRUCK, la promoció d’un pack ACUDIM DE SERVEIS i 10 projectes més que amb molt de gust li explicaré a vostè i a tots els ajuntaments que tinguin curiositat de conèixer.
El primer que els proposo és trucar a les portes de la Diputació de Tarragona demanant suport econòmic, em consta que tenen un Pla de Foment i de l’Ocupació amb una inversió de 552.717 euros que estan allí dormint a l’espera de que algú els reclami. També tenim dormint els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (programa FEDER). Però no ens enganyem el problema no són ni els diners ni les terres ni el clima ni la gent; en tot cas la funció de la plataforma no és la de buscar culpables, sinó la de trobar solucions perquè els pobles no desapareguin.
El gran secret que guarda la plataforma ACUDIM A AJUDAR-TE és que tots els que participen guanyen: guanya el pagès que gràcies a la nostra plataforma disposarà d’un club de milions de consumidors repartits al llarg del Corredor Mediterrani, guanyen milions de consumidors que podran gaudir dels millors productes de la Dieta Mediterrània al millor preu, guanyen milers d’aturats que trobaran feina gràcies a la plataforma ACUDIM i guanyen milers de jubilats que viuen sols i als que oferim un complement a la pensió en forma de pack ACUDIM de quatre serveis gratuïts i que està valorat entre 1.200 i 2.400 euros / jubilat / any.
Si els ajuntaments representen la voluntat dels ciutadans, ACUDIM vol aglutinar els vots dels seus amics i simpatitzants per oferir-los a aquells partits polítics, sense distinció de colors que acceptin incloure la plataforma ACUDIM dintre del seu programa electoral.
Abans, però, els ajuntaments tenen que respondre a una pregunta, té el partit polític que governa el seu poble o ciutat un pla B per afrontar la crisi que avui sofreix el sector de la mandarina i futures crisis d’altres sectors que sens dubte vindran com és el tancament de les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs i que deixarà sense feina a 6.000 famílies?
Si la resposta dels ajuntaments és afirmativa ens alegrem i diem endavant el pla B, ara bé, per aquells pobles que no tenen cap pla B, la plataforma ACUDIM A AJUDAR-TE els ofereix el seu pla B personalitzat a cada municipi i que el poso al seu coneixement i a la seva disposició a través del correu electrònic: dietamediterranea@safetrucktradecenter.com.
Pepe Rambla, emprenedor jubilat, director de la plataforma ACUDIM A AJUDAR-TE i dels projectes SAFE TRUCK, TRADE CENTER i 10 projectes més.