Mobile World Congress 2022: entre la producció de mandarines, el cafeter 5G i l’ensenyament escolar híbrid.
Avui hem estat al Mobile 2022 que després de l’experiència més modesta de l’any passat (al juliol 2021, 20.000 persones), va guanyant musculatura (es calculen unes 60.000 persones en quatre dies) amb l’esperança que l’any vinent es puguin obtenir xifres com les del 2019 (109.000 visitants), almenys. Hem pogut visitar i veure diverses aportacions: Vodafone, Teléfonica, Cisco, Huawei… entre d’altres.
Interessant la forma de treballar el cítric en base a tecnologia: des del reg només en sensòrica en funció de les necessitats hídriques concretes; la producció per monitoreig constant; les dades al moment precís per saber quan i què toca de tractament a cada parcel·la concreta; tisores que et compten i prediuen producció concreta per finques… interessant. Tot en virtut de produir per qualitat, amb dades i ajustant costos. És evident que per quantitat no podem competir amb certes productors del món.
A destacar també el Barman 5G. Interactua amb tu, et reconeix biomètricament i per tant sap que sempre li demanes el mateix (cafè en llet, o combinats) i et serveix directament, et dona conversa…és bastant ràpid.
Finalment, a destacar també models de Smart Classroom a l’ensenyament. Pissares que escrius i directament es projecten a pantalla, i a les pantalles dels alumnes, estiguin o no a classe, tots o en model híbrid. Classes amb molta visió on-line. Classes, i pissarres, que queden gravades als ordinadors, accessibles, per operar en línia…
I més: mobilitat autònoma, realitat augmentada -que fa que sense sortir del sofà de cases amb unes ulleres et vegis ballant al mig d’un concert, jugant a futbol al mig d’un Nou Camp ple, o baixant esquiant l’Everest-, per citar alguns exemples.
Cert, la tecnologia és imparable, i això va cap aquí a ritmes accelerats. I els límits però on són? Aquí el dret hi té un paper cabdal! Ja en parlarem un altre dia, però és especialment recomabale en tal sentit l’exposició que vàrem organitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fa pocs anys: Més (+) Humans. Ja és possible, però on posem el límit? Dret, ètica, moral, valors, tecnologia… i/o, la conjugació de tots.
És així, i és molt interessant, però per a mi no ho és menys que: un bona (i discutida) reunió de pous amb pagesos agrícoles per marcar les tandes de reg (n’he vist de memorables!); el cafè i el croïssant al bar del meu poble els dissabtes a les set i mitja del matí servit per bons amics mentre ens posem al dia de les nostres vides; i,
el record de manta hores de convivència a les aules escolars, tots junts i revolts. Per tant, i com m’han ensenyat mons pares, molt interessant: “però que el llegir no ens face perdre l’escriure”.
